A Casa Moomas hi conviuen la mare, la tieta, les cosines, les veïnes del barri i les amigues: l’imaginari compartit i les arrels del que som. Un espai cultivat des de l’amor, la tendresa i el lligam que compartim pel fet de ser dones resilients, generoses i fortes. Recuperem el portal de l’escala, les places del barri i la sortida de l’escola, racons que històricament han estat espais de trobada, de paraula i de vida, on les dones ens hem cuidat i ens hem recordat que no estem soles, “que serem cinc-centes serem mil”. Casa Moomas és refugi, una llar on criar sense presses, on protegir els nostres fills i filles del soroll d’un món accelerat. Una casa plena de vida, d’olors de cossos que es toquen i s’acaricien, xivarri i mirades d’amor que recullen llàgrimes i somriures. Cada família és un món i cada criatura té el seu ritme. Abracem maternitats volcàniques, canviants i imperfectes, sense fórmules magistrals ni receptes universals. Acompanyem el dret a dubtar, la por, el rebuig i l’error, tot allò que sovint quan criem ens fa trontollar. Com les àvies que teixien, filem vincles entre dones més enllà del temps,
connectant experiències compartides en una xarxa col·lectiva que ens sosté.

Som comunitat.
Som cos, veu i memòria.
Som casa.